Les conseqüències dels conflictes són devastadores i, sovint, agreugen les diferències entre dones i homes. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la resolució 1325 (2000), que reconeix la importància de la perspectiva de gènere en negociacions de pau i seguretat.

Manuela Cifuentes i Júlia Escrivà expliquen la importància del lideratge femení en els processos de construcció de la pau.

El Tribunal Suprem estableix en una recent sentència que els requisits que s’han de complir per a obtindre la nacionalitat espanyola han de temperar-se i adequar-se, especialment en el cas de dones migrants amb deficient formació cultural i en situació de vulnerabilitat.

El tribunal de la Sala contenciosa administrativa ha estimat el recurs de cassació interposat per una dona marroquina després que al juliol de 2018 se li denegara la sol·licitud de nacionalitat per residència en incomplir els requisits d’integració en la societat espanyola.

La denegació es va deure al fet que segons les contestacions aportades per aquesta, es mostrava un desconeixement de les institucions i l’actualitat política, social i cultural del país, així com de les dades culturals i geogràfiques d’Espanya.

“L’Alt Tribunal al·lega que el context de la persona no ha sigut tingut en compte a l’hora de prendre una decisió sobre el cas. Hem de tindre en compte que la dona porta residint a Espanya des de 2000, 15 anys després d’iniciar-se l’expedient, i 18 anys després de la denegació de la resolució administrativa. La família està formada per l’espòs, el qual va obtindre la nacionalitat espanyola per residència, i dos fills de nacionalitat espanyola per haver nascut al país. La resolució s’ha limitat a les respostes aportades en un qüestionari, on es fa referència a l’escassa formació de la sol·licitant i sense consideració a l’estil de vida espanyols que caldria concloure de la seua integració en una família de membres espanyols.”

La dona va al·legar que el Suprem considerara “la perspectiva de gènere”, en tindre en compte el fet que “l’educació de les dones està condicionada a un aïllacionisme social” en alguns contextos culturals determinats. Segons la Llei d’Igualtat de 2007 l’Administració ha de “tindre en consideració les singulars dificultats” a les quals han de fer front en situacions com aquestes. La candidata no va aconseguir superar el qüestionari sobre coneixements generals que havia exigit el Codi Civil.

En aquest sentit, el TS afig que s’ha de complir el requisit de “suficient grau d’integració” en considerar la otorgación de nacionalitat sobre les sol·licituds de dones procedents d’un context sociocultural diferent i, per això, s’ha d’acomodar l’exigència legal a tals circumstàncies.

Segons la resolució, la “falta d’integració” en la societat espanyola es devia al desconeixement sobre aspectes relacionats amb l’actualitat política i cultural d’Espanya.

Aquesta resolució va representar un cas inèdit, ja que la sentència al·legava a la falta de “un estil de vida d’acord amb els costums patris que podria inferir-se del fet que estiga integrada en una família de membres espanyols”. Segons el Tribunal Suprem, sembla ser aleatòria la resolució del tribunal de la Sala contenciosa administrativa de denegar-li la nacionalitat sobre la base d’aquest criteri.

Fonts
Rosalina Moreno (2021, 25 gener). “El TS fixa que el requisit d’integració per a obtindre nacionalitat espanyola ha d’adequar-se en el cas de dones migrants amb escassa formació i vulnerables”, Confilegal. https://confilegal.com/20220118-el-ts-fija-que-el-requisito-de-integracion-para-obtener-nacionalidad-espanola-debe-adecuarse-en-el-caso-de-mujeres-migrantes-con-escasa-formacion-y-vulnerables/

Redacció (2021, 25 gener). “El TS fixa que el requisit d’integració per a obtindre la nacionalitat espanyola ha d’adequar-se en el cas de dones migrants vulnerables i amb escassa formació”. Elderecho. https://elderecho.com/el-ts-fija-que-el-requisito-de-integracion-para-obtener-la-nacionalidad-espanola-debe-adecuarse-en-el-caso-de-mujeres-migrantes-vulnerables-y-con-escasa-formacion

Adaptació de Noelia Gómez Bosqued

El Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència Contra les Dones i les xiquetes torna a estar en el calendari, però continuen sent moltes les que pateixen la violència de gènere de primera mà. En aquests moments la violència contra les dones és una crisi global.

Autora: Cristina Sanchís, periodista i redactora de l’equip ANUE.

LLegeix tot l’article:

Les xarxes s’han omplit de missatges i reivindicacions comentant un reportatge de la CNN que conta la història de Parwana Malik, una xiqueta afganesa que amb tan sols nou anys ha sigut venuda per la seua pròpia família a un home de 55 que promet “cuidar-la com un membre més de la família.”

Parwana es pinta els llavis, es pentina, es vist i ix de casa acompanyada d’un senyor 46 anys major que ella. El seu pare l’ha venuda a un home que ha posat de preu a aquesta xiqueta uns 1.900 euros en forma d’ovelles, terres i diners en efectiu. La voluntat de la xiqueta no importa, perquè és propietat del progenitor per ser menor i, a més, dona. Quin hauria sigut el futur de Parwana d’haver nascut xiquet? i d’haver nascut uns quilòmetres més a l’oest? És ella l’única xiqueta en aquesta situació?. Desgraciadament no.

La xicoteta és una més en aquesta xarxa de violència estructural contra les dones al voltant del món. La pobresa i la precarietat després del retorn de l’era Talibà a l’Afganistan ha fet que aquest col·lectiu visca amb més por que de costum i amb una limitació de drets fonamentals preocupant. ABC publicava fa uns mesos les 29 restriccions a les quals s’enfronta la dona afganesa sota el govern talibà, entre les quals es troben vulneracions dels drets humans com el dret a la lliure circulació, dret a la igualtat davant la llei o dret a la participació política, entre altres.

El bloqueig internacional i les mesures restrictives d’aquest nou “govern” afanye han portat a la ruïna a moltes famílies que abans gaudien d’una vida humil i relativament còmoda. Com es compta en el reportatge, la família de Parwana no té absolutament res amb el que alimentar-se i vendre a la seua filla de tot just nou anys és l’única manera de tindre un manteniment econòmic per als pròxims mesos i alimentar als altres huit membres que componen la família.

Segons publica ElPeriódico no és la primera vegada que aquesta família es veu obligada a prendre aquesta dràstica mesura, perquè fa un temps van haver de vendre a la germana major de Parwana pel mateix motiu. Encara que el vídeo és desolador i t’obligues a pensar que és una desgràcia puntual, aquesta pràctica és usual entre les famílies que pateixen una pobresa total i que veuen en el mercat matrimonial l’única esperança de sobreviure.

Al voltant de tothom organitzacions com a UNICEF treballen perquè aquesta situació no tinga cabuda en cap territori. A més, segons les dades aportades en un estudi que va realitzar l’entitat, s’atreveix a dir que probablement 10.000.000 de xiquetes es convertisquen en un futur en núvies infantils, perquè 12.000.000 ja ho fan cada any.

Des de la comoditat de les nostres llars tenim el privilegi de comentar via twitter el mal que ens sembla aquesta situació alhora que ens sentim segures i agraïdes d’haver nascut en una altra part del món. Un vídeo que dura dos minuts però que conta una història completa i que no se’ns pot oblidar lliscant cap avall la pantalla per a llegir el següent tuit. Alcem la veu, denunciem aquesta situació i instem que els/les líders internacionals tracten aquest problema com un seriós, preocupant i diari al qual se l’ha de posar fi.

Autora: Cristina Sanchis

El dia 31 d’octubre és el Dia Mundial de les ciutats i ONU dones ha tret un informe sobre els resultats globals de ciutats i espais segurs per a aquesta part de la població. Construir llocs còmodes i estables per a dones i nenes és un dels objectius principals de l’organització i és per això que aquest informe dota de la informació necessària per acostarse a aquesta utòpica meta.

A tot el món, les dones i les nenes s’enfronten a l’assetjament sexual i violència en espais públics. En
moltes ciutats, una gran majoria de dones i nenes ha experimentat alguna forma d’abús, que
va des dels comentaris i tocaments indesitjats fins a violacions i homicidis per raons de gènere.

Descarrega l’informe en PDF per llegir tota la informació.

Font: ONU dones// Adaptació: Cristina Sanchis

Puerto Príncipe ha estat el lloc on s’han comptabilitzat més dones i nens segrestats i la xifra puja a més de 100 en el que va d’any. Aquest augment es produeix en un context de violència de carrer i es relaciona amb les bandes urbanes de la capital d’Haití i voltants. Aquesta situació ha provocat que siguin ja 15.000 dones i nens els que s’han vist obligats a fugir de les seves llars.

“Ja cap lloc és segur per als nens i nenes a Haití”, va dir Jean Gough, directora regional d’UNICEF per a Amèrica Llatina i el Carib, en denunciar que els segrestos de dones, nens i nenes per part de bandes criminals que sol·liciten als pares un rescat han augmentat de manera “alarmant”.

Segons estimacions d’UNICEF basades en fonts oficials, 71 dones i 30 nens van ser segrestats en els primers vuit mesos d’enguany, enfront de 59 dones i 37 nens en 2020. Representen un terç dels 455 segrestos registrats enguany. La majoria dels segrestos tenen lloc en la capital, Port-au-Prince, i la gran majoria dels segrestats són haitians.
“Ja sigui de camí a l’escola, a casa o fins i tot a l’església, els menors d’edat corren el risc de ser segrestats en qualsevol lloc, a qualsevol hora del dia o de la nit. Aquesta és el pitjor malson de qualsevol pare”, va afegir. “Les bandes criminals utilitzen als nens i a les nenes com a moneda de canvi i es lucren a costa de l’amor dels pares pels seus fills”, va dir Gough. “Enmig de la pobresa generalitzada i la criminalitat rampant, aquests segrestos s’han convertit en un negoci lucratiu. Això és avorrible”.

Omnipresència de les bandes

Haití encara es recupera del devastador terratrèmol que va assotar el sud-oest del país a l’agost, deixant 130.000 cases, més de 1000 escoles i unes 90 institucions sanitàries danyades o destruïdes.

A més, l’expulsió de més de 7600 migrants haitians, més de la meitat dels quals són dones i menors d’edat, dels Estats Units i altres països, podria posar a molts més en risc de sofrir la violència de les bandes.

Aquests actes violents dirigits als nens i a les seves mares tenen un impacte psicològic durador. Tant per a ells com per als seus pares, la captivitat sempre provoca un trauma, ja que sovint són testimonis o experimenten humiliacions, amenaces i, en alguns casos, violència.

Aquesta violència creixent i la presència omnipresent de bandes armades són obstacles per a l’ajuda humanitària després del terratrèmol. Pel fet que la carretera nacional que condueix a les zones afectades en el sud-oest del país és objecte de segrestos i assalts, UNICEF i els seus socis estan utilitzant rutes alternatives per a portar els subministraments d’emergència a les comunitats més afectades, la qual cosa augmenta els costos de transport i el temps de lliurament.

Suport d’Unicef

Per a millorar la notificació d’incidents i l’assistència als nens necessitats, inclosos els segrestats, UNICEF ha estat fent costat a l’agència nacional de protecció de la infància, IBESR, en la reactivació de la seva línia telefònica gratuïta que s’utilitzarà juntament amb una línia d’ajuda de la Brigada de Protecció de Menors (BPM).

Finalment, UNICEF insta a tots els actors rellevants que s’abstinguin d’atacar als nens, nenes i dones i fa una crida al Govern d’Haití perquè prengui mesures per a fer front a la violència de les bandes contra els menors.

Font: ONU Notícies // Adaptació: Cristina Sanchis