El Tribunal Suprem atorga nacionalitat per residència a una dona immigrant marroquina

El Tribunal Suprem estableix en una recent sentència que els requisits que s’han de complir per a obtindre la nacionalitat espanyola han de temperar-se i adequar-se, especialment en el cas de dones migrants amb deficient formació cultural i en situació de vulnerabilitat.

El tribunal de la Sala contenciosa administrativa ha estimat el recurs de cassació interposat per una dona marroquina després que al juliol de 2018 se li denegara la sol·licitud de nacionalitat per residència en incomplir els requisits d’integració en la societat espanyola.

La denegació es va deure al fet que segons les contestacions aportades per aquesta, es mostrava un desconeixement de les institucions i l’actualitat política, social i cultural del país, així com de les dades culturals i geogràfiques d’Espanya.

«L’Alt Tribunal al·lega que el context de la persona no ha sigut tingut en compte a l’hora de prendre una decisió sobre el cas. Hem de tindre en compte que la dona porta residint a Espanya des de 2000, 15 anys després d’iniciar-se l’expedient, i 18 anys després de la denegació de la resolució administrativa. La família està formada per l’espòs, el qual va obtindre la nacionalitat espanyola per residència, i dos fills de nacionalitat espanyola per haver nascut al país. La resolució s’ha limitat a les respostes aportades en un qüestionari, on es fa referència a l’escassa formació de la sol·licitant i sense consideració a l’estil de vida espanyols que caldria concloure de la seua integració en una família de membres espanyols.»

La dona va al·legar que el Suprem considerara «la perspectiva de gènere», en tindre en compte el fet que «l’educació de les dones està condicionada a un aïllacionisme social» en alguns contextos culturals determinats. Segons la Llei d’Igualtat de 2007 l’Administració ha de «tindre en consideració les singulars dificultats» a les quals han de fer front en situacions com aquestes. La candidata no va aconseguir superar el qüestionari sobre coneixements generals que havia exigit el Codi Civil.

En aquest sentit, el TS afig que s’ha de complir el requisit de «suficient grau d’integració» en considerar la otorgación de nacionalitat sobre les sol·licituds de dones procedents d’un context sociocultural diferent i, per això, s’ha d’acomodar l’exigència legal a tals circumstàncies.

Segons la resolució, la «falta d’integració» en la societat espanyola es devia al desconeixement sobre aspectes relacionats amb l’actualitat política i cultural d’Espanya.

Aquesta resolució va representar un cas inèdit, ja que la sentència al·legava a la falta de «un estil de vida d’acord amb els costums patris que podria inferir-se del fet que estiga integrada en una família de membres espanyols». Segons el Tribunal Suprem, sembla ser aleatòria la resolució del tribunal de la Sala contenciosa administrativa de denegar-li la nacionalitat sobre la base d’aquest criteri.

Fonts
Rosalina Moreno (2021, 25 gener). «El TS fixa que el requisit d’integració per a obtindre nacionalitat espanyola ha d’adequar-se en el cas de dones migrants amb escassa formació i vulnerables», Confilegal. https://confilegal.com/20220118-el-ts-fija-que-el-requisito-de-integracion-para-obtener-nacionalidad-espanola-debe-adecuarse-en-el-caso-de-mujeres-migrantes-con-escasa-formacion-y-vulnerables/

Redacció (2021, 25 gener). «El TS fixa que el requisit d’integració per a obtindre la nacionalitat espanyola ha d’adequar-se en el cas de dones migrants vulnerables i amb escassa formació». Elderecho. https://elderecho.com/el-ts-fija-que-el-requisito-de-integracion-para-obtener-la-nacionalidad-espanola-debe-adecuarse-en-el-caso-de-mujeres-migrantes-vulnerables-y-con-escasa-formacion

Adaptació de Noelia Gómez Bosqued