DOCUMENTAL DE SENSE FICCIÓ «ATRAPADES ENTRE DOS MONS»

«Som infidels per ells i per vosaltres catalanes de segona, estem atrapades entre dos mons», exposava la Safi. El documental mostra les històries de vida de dones de famílies musulmanes que s’han rebel·lat contra el domini i control que les seves famílies han imposat contra elles en nom de la religió.

El programa de TV3 Sense Ficció va emetre el passat dilluns el documental Atrapades entre dos mons. Aquesta peça audiovisual li retorna la veu a les dones a les quals se li ha negat, ja fos per la seva condició de dona o de procedència immigrada. Entre les denúncies que fan sobre les situacions amb les quals conviuen trobem l’opressió que pateixen per part de la seva família per no acatar les normes islàmiques i com d’ignorades que se senten per les administracions públiques.

Sukaina denuncia que ha viscut la seva vida sota els dictàmens d'»allò que creguin que és correcte segons els valors islàmics». Safi explica que «t’eduquen en la submissió» i Amira que «no se sent mai la teva veu (…) escoltes, calles, plores i continues endavant». Per altra banda, Wafaa relata com «o depens dels teus pares o depens del teu marit» i que no existeix res pitjor que «et prohibeixin la teva llibertat, el teu pensament».

Altres protagonistes del documental també denuncien les seves experiències vivint en famílies musulmanes i sent homosexuals. Amira, la qual ha d’amagar la seva identitat, al·lega com creu que constantment la segueixen i Safi declara com li van arribar a dir que preferien una filla morta a una filla homosexual, com també l’han arribat a escopir a la cara estant amb la seva parella, gent de la seva comunitat, perquè senten que els estan faltant al respecte.

Al documental també es parla sobre la virginitat i com ho és tot en una dona per la religió musulmana i Wafaa confessa que li van arribar a dir que preferien matar-la a què sabessin que ja no era verge. El testimoni de la pediatra Imma també demostra com en alguns casos que li han arribat a la seva consulta li han demanat que fes el certificat de virginitat a les seves filles.

La importància del programa no solament resideix en el fet que es denunciïn aquestes vivències, sinó que també exposen què és el què s’ha de fer des de Catalunya i Europa. Sukaina parla de com ha de viure entre el racisme per un cantó i l’assenyalament de la comunitat per l’altre, nosaltres hem de deixar de ser còmplices d’aquestes vulneracions dels drets humans d’aquestes dones. Aisha, educadora social, recomana que es dugui a terme un apropament des del respecte i des de l’entendre, que no es caigui en paternalisme, perquè és l’única via amb la qual es pot arribar.

També reivindiquen protocols policials enfront aquestes situacions, que puguin sentir-se segures, com també que les institucions com les escoles fiquin atenció quan a una nena se li prohibeix dur a terme determinades activitats. Ens demanen que no mirem cap a altre costat, perquè tal com es diu al documental estem parlant de drets humans i en aquest camí no podem deixar ningú enrere.

Hem de visibilitzar totes aquestes vulneracions dels drets humans de les dones, aquelles vulneracions dels drets civils i polítics que fan referència a aspectes com la llibertat o la integritat física de la persona i que hem de lluitar perquè no quedin amagats i per combatre aquestes violacions dels drets humans.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/atrapades-entre-dos-mons/video/6198325/

Adaptació: Paula Aranda Ruiz